Els processos de canvi social i la crisi econòmica han fet augmentar la pobresa i l’exclusió social. La societat actual és cada vegada menys cohesionada i menys justa.
Per exemple, quantes persones coneixes en situació d’atur? O amb dificultats per accedir a un habitatge? O per accedir a serveis bàsics com els aliments, l’aigua o l’electricitat?
Aquestes són algunes del les situacions de clar desavantatge social que tristament formen part del nostre entorn més immediat i que ens porten a formular els següents mots: exclusió social, és a dir, el resultat d’un procés dinàmic d’acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida, en el que poden constar els següents àmbits:
- Econòmic: pobresa
- Laboral: situació d’atur, precarietat laboral
- Residencial: no tenir accés a una vivenda, persones sense llar
- Formatiu: nivell formatiu insuficient, analfabetisme
- Sociosanitari: discapacitat, malalties, vellesa fràgil
- Relacional: manca de xarxes familiars i comunitàries
A nivell individual, les persones que pateixen exclusió social són molt més properes a sentir-se al marge i en situació d’inferioritat; i tenen més tendència a patir problemes de caire psicològic com ara depressió, ansietat, desorientació; així com problemes físics relacionats amb la desnutrició, les afectacions en la salut i l‘esperança de vida, entre d’altres.
